El turisme com a tractor de la recerca científica. Diari Ara. 28.2.2017.

El turisme té a Espanya un impacte econòmic evident: més de 75 milions de visitants el 2016 que van gastar uns 77.000 milions d’euros en un país que ocupa el tercer lloc mundial en aquest àmbit, segons dades publicades. Són xifres prou importants en comparació amb d’altres sectors considerats impulsors de la recerca (el biotecnològic, les TIC, o l’anomenada emprenedoria). Sense desmerèixer la importància d’aquests sectors per al benestar del país, és obvi que el turisme també en té, encara que no és del tot mèrit propi: el clima i la inseguretat en altres països  han ajudat força. És, per tant, estratègic per al sector no fiar el futur a factors externs i potenciar els interns, per exemple, la recerca.

Sorprèn que una activitat d’aital impacte econòmic, però també cultural, urbanístic, social, fins i tot sanitari, no gaudeixi d’un lloc preeminent en la nostra recerca científica. Evidentment hi ha excepcions, però no gaudeixen ni de l’impacte ni del suport institucional ni mediàtic d’altres àmbits. Hauríem de plantejar-nos si té sentit prioritzar esforços de recerca científica, sempre limitats, en sectors en què, ni de lluny, som líders mundials com sí que ho som en turisme.

D’altra banda, una correcta política turística -que pugui servir a una millor qualitat de vida del país- demana, entre d’altres, una correcta política d’inversions públiques i privades en infraestructures i serveis turístics, però també polítiques públic-privades de gestió del consens social, i també un plantejament coherent de l’economia col·laborativa en el sector, i un marc tecnològic adequat, i un sistema formatiu que permeti disposar de recursos humans i de talent adequats, i models de negoci turístic competitius, i estratègies de comercialització competitives, i…, en fi, tot un món de coneixements que només pot emergir d’un sistema de recerca científica i transferència de tecnologia ben enfocat i que supera, de lluny, el tradicional esquema en que el turisme és objecte de la formació ocupacional, la professional i poca cosa més.

La recerca en turisme pot contribuir a la millora de les inversions en el sector, però també a millorar la governança i la gestió del turisme i reduir la conflictivitat que avui s’hi associa, a donar, per exemple, un nou marc regulatori a Uber o AirBnb, a dissenyar un marc tributari o urbanístic més adequat, a disposar de recursos tecnològics innovadors o a que aflorin emprenedors en aquest àmbit. En resum, pot contribuir a una actualització del sector, fent-lo més competitiu per mèrits propis, tot reconeixent l’elevat impacte que exerceix sobre la nostra societat.

El debat públic sobre el turisme i la seva gestió, que és responsabilitat dels nostres governants estatals, autonòmics i locals, però també de la iniciativa privada, requereix sobretot de coneixement, de criteris fonamentats en un “corpus” i en una comprensió pública del sector, que són precisament uns dels objectius de la recerca científica. Sorprèn, per exemple, que els ciutadans de Barcelona considerin que el turisme és el seu segon gran problema (només darrera de l’atur), segons l’enquesta municipal del passat octubre, quan el turisme aporta aproximadament el 15% del PIB de la ciutat.

Dit d’una altre manera: ¿què som?, ¿què volem ser?, ¿volem ignorar en la nostra recerca un dels sector motor de la nostra economia?. Difícilment podrem jugar seriosament al lideratge en tots els àmbits de la recerca perquè els recursos econòmics, d’infraestructures i de talent són limitats. En un àmbit -el turisme-, ja en som, de líders: 75 milions de visitants. Cal prioritzar, la realitat és tossuda i les xifres exposades també ho són: ¿realment hem d’obviar un sector de la rellevància del turisme en la nostra política científica?.

No es tracta de repetir els errors del passat i multiplicar la despesa en organismes i mausoleus universitaris dedicats al turisme com fins ara ho estan a d’altres àmbits, sinó, tot implicant el sector privat,  de promoure el turisme com a objecte d’investigació científica en aquells àmbits de coneixement en que ja es treballa amb èxit: economia, ciències de la salut, dret, enginyeries, sociologia…tots aquests i molts altres poden enfocar també, més enllà dels seus objectius habituals, la seva activitat en un camp, com el turisme, que mereix més atenció científica de la que al menys fins ara li hem prestat i al que no podem negar la seva condició de motor de la nostra economia i per tant, de possible tractor de la nostra recerca.

 

Ramon-Jordi Moles Plaza

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: